top of page

Masticacio

En la nostra primera presentació, el text La mastication des morts” de l’autor francès Patrick Kermann, ens ha ofert la possibilitat de crear una dramatúrgia molt personal articulada a través d'aquest llenguatge gestual i visual que cerquem.

 

El text de Patrick Kermann ens va proposar tot seguit la pregunta: “I si els morts estiguessin molt més vius que els vius?”. I de sobte una afirmació: “No perquè s’estigui mort ja no hi ha res més a dir”.

De sota terra del cementiri, els difunts es neguen a quedar-se quiets, a quedar-se callats. Joves i menys joves evoquen i juguen amb les seves alegries, els seus amors, les seves rancúnies, les seves enyorances i les seves obsessions.

Els morts de “Masticació” s’ho prenen amb una certa auto-irrisió i no paren de provocar-nos, sigui per jugar amb nosaltres i convidar-nos a no tenir por, sigui per entendrir-nos doncs no saben veritablement què és la mort, l’estat de mort. Per nosaltres passejar-nos amb ells, escoltar-los, ens provoca una estranya consolació, una estranya tendresa.

bottom of page